Teletreball: del pilot a la realitat

Era el desembre del 2018. A Nexus vam presentar un projecte pilot per posar a prova el teletreball a casa nostra. Volíem modernitzar les nostres polítiques, reforçar la motivació dels nostres treballadors i treballadores, i potenciar la seva conciliació familiar. I aquell pilot d’una mica més d’un any va funcionar, i es va convertir en un fet, en una nova normativa interna presentada a finals de febrer d’enguany. Havia funcionat i això ens permetia ampliar el ventall de possibilitats a oferir, pensant en un model més atractiu per tothom. En aquell moment ho percebíem com un salt endavant en la maduresa de l’empresa i no érem capaços d’imaginar que aquella novetat que consolidàvem en la nostra cultura interna es convertiria en un dia a dia al cap de tan sols unes setmanes. Anticipar-nos i dotar el nostre sistema informàtic de la infraestructura necessària per a teletreballar ens va permetre adaptar-nos d’un dia per l’altre a la situació  de confinament domiciliari forçat per una situació d’emergència sanitària mundial mai vista fins el moment.

Aviat haurà passat un any de l’inici de la pandèmia a casa nostra, i el balanç que en podem fer és extraordinari. En molts sentits. En el pla personal, per tot el que ha canviat en les nostres relacions socials i familiars. En el pla laboral, per la sensació d’haver estat vivint en una bombolla, en permanent provisionalitat durant mesos. Hem hagut d’establir noves normes de funcionament, nous ritmes de treball i noves maneres de relació amb els nostres col·laboradors i superiors. Hem adaptat els projectes a les necessitats dels nostres clients derivades de l’evolució de la pandèmia, i hem hagut d’afrontar obstacles de relació i comunicació com mai abans.

No tot ha estat un camí de roses. La pantalla ha estat la nostra nova aliada, i amb ella, les videoconferències i trucades en maratonianes jornades laborals. Les reunions han esdevingut més executives i en gran mesura hem estat més puntuals. També hem estat més eficients en el desenvolupament de les tasques encomanades però hem sacrificat les relacions socials i hem trobat a faltar com mai, les estones de cafè a l’office i els afterwork en bona companyia. La conciliació familiar ens ha obligat a treballar a deshora, en molts casos més del que havíem previst, amb dificultat per separar el pla personal del laboral. Però tot plegat ens ha servit d’aprenentatge i millora continua i per damunt de tot, ens ha dotat d’autonomia i responsabilitat, havent estat més efectius en el dia a dia pel fet de no tenir els mitjans tècnics i humans tan a l’abast. Hem pogut confeccionar noves rutines i tots els nostres treballadors i treballadores han adquirit més llibertat per organitzar les seves tasques i els seu horaris.

Fins i tot hem canviat l’orientació en els processos de selecció, on les aptituds socials i de relació han pres un paper més rellevant, mentre que abans de la pandèmia posàvem el focus principal en les aptituds tècniques. Haver incorporat nous membres a l’equip durant el confinament ha estat tot un repte. Aquests nous companys han hagut de fer un esforç extra per conèixer les dinàmiques de funcionament, els rols de cada treballador, en la majoria de casos sense haver-los vist mai en persona i fer-se un lloc a l’equip.

Pel què fa a la coordinació de l’equip, la comunicació telefònica diària i continua ha estat la clau per poder planificar correctament la demanda dels projectes i els clients, poder oferir canvis d’estratègia en l’organització dels recursos i per damunt de tot, mantenir l’engagement amb ells. El comitè de projectes setmanal (una reunió en què durant tots aquests mesos mai hi hagut una càmera activada per part del onze membres que el formem) ha esdevingut un nou experiment en què els silencis han passat a dir moltes coses i en què el funcionament i objectiu de la reunió ha estat molt més orientat a l’eficiència i a la resolució de conflictes i problemes. Tota una lliçó d’aprenentatge que ens haurà servit, segur, per consolidar la pràctica del treball remot a casa nostra.

A dia d’avui no soc capaç d’imaginar-me com serà l’escenari a Nexus quan tinguem llum verda per reprendre la normalitat de les nostres vides anteriors a la Covid-19, però considero que aquesta pandèmia haurà marcat un punt d’inflexió en la nostra cultura empresarial i amb molta probabilitat no tornarem al punt inicial previ al projecte pilot de l’any 2018. Auguro un futur en què serà necessari trobar l’equilibri entre el treball presencial i virtual, sempre respectant les inquietuds de tots els membres de l’equip i complint amb les mesures de seguretat establertes. Perquè malgrat els innombrables beneficis experimentats amb el teletreball, molts de nosaltres haurem conclòs que la tecnologia no pot reemplaçar mai el contacte cara a cara, en el que el llenguatge corporal i el contacte visual directe són components essencials de la nostra comunicació.

Clara Guixà

Directora de producció

Nexus Geographics