Mapes per a la ciutadania: molt més que una qüestió de transparència

Als darrers anys han proliferat en moltes administracions locals les aplicacions de mapes que proporcionen informació de tot tipus: des d'on s'ubiquen les farmàcies de guàrdia fins a la informació urbanística, passant pels equipaments o dades en temps real de soroll, qualitat de l'aire, etc.

Proporcionar aquestes dades d’una manera clara i entenedora és molt positiu i parla molt bé de la transparència de l’Ajuntament envers els seus ciutadans. Millora la percepció que la ciutadania té de l'Ajuntament i contribueix a una relació més positiva amb el consistori. No serviria de res una web municipal de darrera generació si al darrere no hi trobem un model d’administració electrònica eficient, ni dades de qualitat per mostrar, ni aplicacions que en facilitin la seva presentació i divulgació.

S’ha escrit molt sobre conceptes com “govern obert”, “transparència” i “interoperabilitat", però el cert és que no calen grans malabarismes per implementar en l'administració municipal aquestes aplicacions de manera efectiva. Ja hem vist durant massa anys que l’altra opció, que és no fer res, no funciona, fins al punt que s'ha hagut de fer una llei que obliga als ajuntaments a implementar l’administració electrònica. Però amb això no n'hi ha prou.

És més aviat una qüestió de voluntat i capacitat organitzativa. El software facilita ser més transparents, però allò que de veritat importa és tenir clar cap on es vol anar: quin model d’administració es desitja. És a partir d’aquestes premisses que cal actuar en conseqüència i revisar les metodologies per modernitzar-les i, a través de la tecnologia, millorar la transparència i optimitzar la relació amb els ciutadans.

La “democratització” de la tecnologia fa que totes aquestes solucions tecnològiques siguin avui a l’abast de la majoria d’Ajuntaments, cosa que en permet la modernització i ser més eficients sense disminuir els recursos dedicats. I aquest és el fons de la qüestió: l'eficiència de l'administració.

Fa temps que alguns Ajuntaments van fer passes en aquesta direcció. Les dades els donen la raó. Per posar dos exemples: l’any 2020, van entrar 12.000 persones (32 persones al dia) de 33 països i 330 ciutats diferents a l’aplicació Geoportal Urbanístic de Badalona. A Palafrugell, durant el mateix període i amb la mateixa aplicació, van ser 6.000 visites i 17 persones al dia, de 158 ciutats diferents.

No cal ser cap expert per constatar que aquests números són remarcables i que de ben segur han estalviat hores i trucades d’atenció presencial i telemàtica de consultes rutinàries d’informació urbanística. Qualsevol persona, sigui on sigui, ha pogut accedir a aquesta informació, salvant la barrera del desplaçament físic, amb els avantatges que comporta.

Aquesta nova realitat es pot aplicar a molts altres àmbits: equipaments municipals, transports públics i tot tipus d’informació de servei o més institucional. Aquí hi ha molts graus de transparència mesurables. El segell Infoparticipa, un reconeixement a les bones pràctiques en la comunicació pública local, és una de les iniciatives que en dona fe. Cada Ajuntament té els seus propis reptes per ser més transparents… i més eficients.  

Adán Casado, Directori de Negoci a Nexus Geographics