Geolocalizació i ciutadania: 5 aplicacions que han vingut per quedar-se a la “nova normalitat”

Segurament, tots estem d’acord que estem vivint un dels episodis més compromesos de les darreres dècades que, a més, ens està canviant la forma de viure a tots plegats. Sens dubte, el més rellevant és el nombre de víctimes que ha deixat arreu i el repte que està suposant el control de la pandèmia a nivell global.

L’impacte que ha tingut la Covid-19 el podem apreciar també en nous hàbits i costums. S’ha impulsat el teletreball, s’ha reduït la mobilitat i s’ha reduït la contaminació. Coses positives, certament, però també hem vist com es saturava el nostre sistema sanitari, com els nostres fills havien d’assistir a escola des de casa, o com ens ha estat impossible visitar els nostres avis o els amics i família residents en altres regions sanitàries. I la pregunta és: fins quan? Quant durarà aquesta “nova normalitat”?

En aquest escenari d’incertesa, l’administració pública ha de tenir un paper essencial, especialment per vetllar i protegir els segments de la societat més vulnerables. L’administració té el desafiament no només d’adaptar-se, sinó de fer-ho amb molta rapidesa, per afrontar els reptes que la pandèmia suposa. Només així podrà seguir prestant un bon servei a la ciutadania. La tecnologia és fonamental en aquesta adaptació frenètica. A Nexus Geographics hem tingut la sort de poder ajudar a diferents ajuntaments durant els últims mesos amb tecnologia i mapes. Els resultats han estat bons i pensem que aquestes eines han vingut per quedar-se, i formaran part de la “nova normalitat”. Penso que son representatius d’aquest nou panorama els casos de 5 ajuntaments amb qui hem col·laborat, que han estat possibles gràcies a la iniciativa Esri Disaster Response Program (Esri). Us presento les diferents aplicacions i les veus dels responsables de projecte de cada municipi.

A Lleida, la Paeria va crear el portal web “Compra a Lleida” per a que comerços, productors i serveis poguessin visualitzar-se durant el confinament. S’hi van adherir uns 500 establiments. Cadascun d’ells tenia un espai virtual on oferia un servei-producte i la ciutadania podia veure en temps real tota l'oferta, els horaris d’obertura, i especialment si oferien enviament a domicili, etc. El sector agroalimentari n’és un dels principals beneficiats, però també la resta de comerç que estan vivint una situació complexa. La Maria Ortiz,  tècnica de comerç aprecia que “es va crear una gran xarxa directa de comerç i de proximitat, la qual cosa va beneficiar el petit comerç local”. En Jaume Claramunt, tècnic de SIG de la Paeria destaca la tasca de xarxa que s’ha creat: “des de la Paeria ens hem d’esforçar per donar visibilitat als productors, comerços i serveis. Compra a Lleida és un bon exemple de la força de la participació ciutadana”. Des de Nexus creiem que és una eina vàlida per a altres ajuntaments, per crear xarxes de comerç de quilòmetre zero.

A Palma, l’Ajuntament a través de la Fundació Turisme Palma 365 va crear l’app ‘Platges Segures’. Permet als banyistes estar informats de les noves mesures de seguretat i distanciament social de les platges de la ciutat. A més, l'usuari pot conèixer en temps real el grau de l'ocupació de platges, l'ocupació de zones accessibles, estat de les banderes i col·laborar registrant la seva estada a la platja de manera voluntària i anònima. En Tomeu Crespí, tècnic de l’àrea d’Smart City de l’Ajuntament de Palma, diu que “aquesta app ha estat una bona solució perquè davant aquesta situació anòmala social i sanitària provocada per la Covid-19 disposar d’aquesta app mòbil aporta una seguretat extra als turistes i residents per poder gaudir de la platja amb garanties de seguretat. L’ús de dades d'ubicació totalment anònimes ens permetia informació molt precisa i ens garantia la privacitat de les dades dels ciutadans”. A més aquesta solució ha permès establir amb precisió un protocol de gestió municipal davant l’aglomeració als actius turístics (platges) de la ciutat

A Tarragona, es va posar en marxa un geoportal, amb mapes relacionats amb la gestió de la crisi per la covid-19: serveis per la ciutadania com comerços de proximitat durant el confinament, el meu km amb el equipaments i serveis disponibles durant les fases de desconfinament, així com zonificació de població de risc de la ciutat. Així mateix, un dels de major impacte ha estat el mapa d’evolució de la mobilitat ciutadana i nivell de concentració basada en el comptatge anònim de terminals Orange, el segon operador amb més tràfic mòbil d’Espanya (24%). “Ha estat un servei d’alt valor afegit, tant per la ciutadania com per la Corporació, per a l’ajuda a la presa de decisions. Obtenir dades de l’operador (cada mòbil és un sensor de mobilitat) ha permès analitzar els fluxos de mobilitat i detectar punts de concentració així com necessitats de seguiment i gestió de la mobilitat, amb dades totalment anònimes. Per exemple, hem pogut analitzar barris on hi resideixen 1.000 persones, i on durant el dia es concentren 2.000 pels fluxos de treball en un moment de pics de 3.000 persones en un dia i franja horària determinats... És un bon servei d’anàlisi i gestió”, diu en Pep Budí, cap de servei TIC.

A Castelló, l’Ajuntament ha avaluat una eina de geolocalització interna on han vist la possibilitat d’ajuda en la gestió de l’atenció domiciliària. Gràcies a la tecnologia han pogut ubicar els diferents punts on hi ha gent amb necessitats especials, per poder-los atendre. “En una pandèmia global, tots tenim necessitats, però les administracions públiques hem de ser capaces de prioritzar els esforços, arribar on ningú més no pot arribar: persones soles, persones grans amb necessitats especials, etc. La tecnologia ha estat una bona aliada en aquesta escomesa” diu Mª José Gómez, responsable del negociat de Informació Geogràfica.

A Granollers, quan a mitjans de març van tancar les escoles, des dels Serveis d’Educació i les escoles van detectar que alguns infants no tenien internet a casa. Van utilitzar una plataforma de geolocalització per ubicar en un mapa aquests nens, veure la concentració dels alumnes al territori i estudiar la possibilitat de instal·lació de wifis per donar-los el recurs gratuït d’internet. La majoria se centralitzava en determinats barris o zones de la ciutat i van veure que alliberant poques antenes podien cobrir la necessitat. “L'eina Arcgis online ens ha servit per desenvolupar una aplicació Dashboard completa on es representa el mapa de situació dels alumnes sense accés internet, acompanyat de gràfics que permeten mostrar les dades per barris, per curs escolar i per centre educatiu. El resultat final ha estat molt positiu ja que ens ha permès veure les àrees de més concentració i la distinció segons curs i centre educatiu que han ajudat a establir criteris de prioritats alhora de trobar opcions de connectivitat. L'eina és un valor afegit molt significatiu per a la gestió, tant per la seva rapidesa i usabilitat en la mostra de dades com per la seva flexibilitat en el filtre i selecció segons tipus d'informació”, diu Xavier Caparrós, responsable GIS de l'Ajuntament.

Acabo. La pandèmia ens pot fer millors. Sembla que s’han obert alguns debats en determinats sectors socials que ens portaran a tenir noves actituds, més curoses, amb aquests sectors. Si em permeteu, us les enumero breument: 1) Cal fomentar el comerç de proximitat, ara més que mai. 2) Som una font d’informació amb molt potencial, però amb el repte de preservar la privacitat al mateix temps. L’equilibri i l’ètica pot portar molts beneficis en els propers anys, fins i tot en el seguiment de la pandèmia. 3) La gent gran requereix més atenció. La por i el confinament els fa el dia a dia més difícil, i els hem de fer costat. 4) L’escola ha de dibuixar el seu futur. Potser no en totes les edats és possible, però cal estar preparats per la digitalització. 5) En les platges i espais públics, cal una responsabilitat col·lectiva. Les eines que ajudin a conèixer a quina platja estaràs més tranquil tenen sentit més enllà de la pandèmia. El turisme les necessita.

Lluís Tartera. Director de negoci