Geoenabling: tecnologia geogràfica i presa de decisions

Quan volem analitzar, organitzar, compartir informació, solem fer-ho a partir tres grans preguntes: Què ha passat? Quan ha passat? On ha passat?

Daquí sen deriva que poder classificar, ordenar, filtrar, visualitzar, agregar, la informació segons aquests paràmetres, és una necessitat ineludible per qualsevol organització que vulgui prendre decisions basades en dades.

N'hem vist un exemple darrerament amb els mobillity reports de Google. Classificant el volum de geolocalitzacions segons el tipus de lloc (treball, llars, botigues i comerços, estacions de transport públic, parcs…), s'elaboren informes que comparen lafluència de cada dia de la setmana amb una setmana tipus anterior a la pandèmia. Setmana a setmana i ciutat a ciutat, fa un any que Google publica aquests informes que monitoritzen levolució de la mobilitat durant la pandèmia.

Un altre cas, és la informació de trànsit en temps real de TomTom, que fem servir a la nostra plataforma Cercalia. Analitzant la velocitat a què es mouen diversos dispositius emissors i calculant en quin tram de la xarxa de viària es troben, es comparen aquestes dades amb aquelles dades emmagatzemades en un tram concret, per així deduir-ne el temps de pas actual i informar de si és l'habitual o no. La informació que es genera es pot fer servir per calcular itineraris o fer estimacions de temps darribada.

Son només dos exemples on lanàlisi geogràfica de la informació aporta un valor afegit que va més enllà de veure-la sobre un mapa. En aquests casos sha generat una informació nova que esdevé molt rellevant a l'hora de prendre decisions.

El Geoenabling és un concepte que va precisament daixò: fer possible que els nostres sistemes siguin capaços de treballar amb la component espacial que és inherent a qualsevol informació. En definitiva, es tracta d'anar més enllà de preparar mapes, cal capacitar-nos per analitzar les nostres dades geogràficament.

En el món de la iniciativa privada això sestà fent. Capturant la informació de geolocalització que els consumidors subministrem de forma massiva, s'ofereix a canvi un millor servei. Les grans tecnològiques americanes en son conscients i ho utilitzen fins al punt de crear-se el seu propi mapa mundial, amb detall adreça, per analitzar tota aquest enorme volum d'informació. Però, què hi ha de les administracions europees? Què, dels nostres governs?

En general, les administracions produeixen sèries cartogràfiques tradicionals, amb els seus instituts cartogràfics, i tenen sistemes dinformació geogràfica temàtics, per poder treballar en determinades àrees com lurbanisme, les infraestructures o el medi ambient.

Però falta el convenciment que la tecnologia i la informació geogràfica son una infraestructura bàsica de govern. Que ha de ser una infraestructura transversal liderada per algú amb visió àmplia, capaç d'oferir un conjunt dinformació i serveis que potenciï i afegeixi capacitat geogràfica a la resta de sistemes dinformació de tota lorganització.

El moment actual de la Unió Europea ofereix dues grans oportunitats que poden ajudar a superar aquesta mancança. D'una banda, el projecte GAIA-X té lobjectiu de definir la infraestructura de dades del futur; de l'altra, els fons de recuperació, ajudaran a finançar projectes transformadors en l’àmbit de la digitalització de les administracions. Aprofitem-ho?

Francesc Varela, CEO